Pere Balsach i Torelló va neixer a Sabadell el dia 1 d'abril de 1884, a la casa coneguda com a cal Ribero, situada a la plaça Major, cantonada amb el carrer de la Rosa.



El matrimoni que formaven els seus pares, LLorenç Balsach i Rocabert i Dolors Torelló i Rabella.




Va tenir cinc fills: Agustí, Emili, Pere, Daniel i Francesc (Paquito).




Va cursar els seus primers estudis al col-legi de Sant Josep, del carrer del jardí, on destacá especialment en matemàtiques. Tenia 14 anys només quan Pere Balsach va entrar d'aprenent a l'oficina de l'empresa de manufactures Llagostera i Sampere, on es formà en tasques comercials. Al cap de cinc anys,impulsat per les ganes de prosperar, va passar a l'empresa tèxtil Josep Massagué i Companyia i, dos anys més tard als Aprestos d'Izard i Codina, feina que alternava amb la de fer la comptabilitat de l'empresa Fills de Josep Buxó, especialitzada en regenerats de llana, primeres matèries, desmotatge i tints, a la qual s'incorporà definitivament l'any 1908. Tres anys més tard, en va ser nomenat director general.




Sota la direcció de Pere Balsach, l'empresa Fills de Josep Buxó va esdevenir la primera de la ciutat en la producció de mantes, especialment destinades als exèrcits que lluitaven a Europa durant la primera guerra mundial (1914-1918).

Va ser en aquells anys també quan es va casar amb Maria Grau i Vilanova.


El viatge de nuvis, a Saragossa, Madrid i València, el van fer en tren i ni en aquella circunstància feliç el nuvi va deixar de visitar clients. El matrimoni va tenir cuatre fills, dues noies Pepita i Maria i dos nois, l'Esteve, nascut el 1916, i el Llorenç, nascut el 1922, que van donar continuïtat al negoci.




Paral-lelament, a la seva activitat directiva, Pere Balsach havia fundat lémpresa de llaneria Comerma, Marimon i Balsach i tambè participava amb la empresa tèxtil amb el seu germà Jaume que, a partir del 1923, va tirar endevant ell sol, donant-li l'empenta decisiva.




Més tard, per liquidació de l'empresa Buxó durant la guerra civil (1936-1939) es va poder dedicar totalment a la seva pròpia empresa tèxtil, acabada la guerra civil seus fills Esteve i Llorenç es van incorporar a l'empresa Pedro Balsach S.A.  L'any 1945, quan Pere Balsach es va retirar de la direcció executiva, l'Esteve i el Llorenç es van fer càrrec de l'empresa, que passà a denomiar-se Hijos de Pedro Balsach, S. A.. Va ser aleshores, quan l'Esteve es situá al capdavant de la direcció de la secció de teixits, i el Llorenç, de la secció de regenerats i filatura. El pare es mantingué a l'empresa en un segon pla com a administrador i assessor de la societat.




El 1957 els germans Esteve i Llorenç Balsach van crear una nova empresa tèxtil, Balcas, S.A., destinada a la filatura de gènere de punt, també crearen l'empresa inmobiliària Construccions de la Llar, S.A.
L'any 1966 el Ministeri de Treball li va otorgar la Medalla al Mèrit del Treball. També el mateix any, el Gremi de Fabricants de Sabadell, el dia 7 d'octubre, el va anomenar Prohom de la benamèrita institució.


Un empresari humà

Pere Balsach era d'aquella mena d'homes d'empresa que sabien combinar el rigor i l'exigència porofessional amb una gran dosi d'humanisme i de generositat envers els seus treballadors, injustament titllada de paternalisme.

L'avi Pere o el senyor Pere, com era conegut entre els treballadors, era un emprenedor, tota la vida ho va ser, però, a la vegada, tenia la bonhomia d'aquelles persones que s'han fet a si mateixes del no res, amb esforç i constància. Són moltes les anècdotes que defineixen aquest perfil. L'historiador Andreu Castells, en el seu Sabadell, informe de l'Oposició, relata que, inmediatament deprés de la Guerra Civíl, Pere Balsach va ser un dels empresaris que van contravenir les ordres del règim de Franco de reduir els salaris dels treballadors als nivells de 1936. "Alguns industrials -diu Castells- ajudaren llurs obrers, perquè la gent patia gana. A les vigílies del Nadal de 1939, Pere Balsach va fer un repartiment als seus obrers d'abrics i, l'any següent, els va distribuir tres tones de patates." No s'ha oblidat tampoc aquell dia en qué el senyor Pere va regalar a tots els treballadors emtrades per anar al Casinet a veure una tal Lola Flores, que aleshores tot just començava a despuntar. També recorda el dia que va rebre la Medalla al Treball i va convidar tota la plantilla a dinar a un hotel de La Fosca, a Palamós.

Pere Balsach i els seus fills van deixar una forta empremta a la Creu Alta, per l'estreta vinculació que hi van tenir. Pere Balsach contribuïa anualment a fer possible les activitats culturals de la Creu Alta, per mitjà del casinet i la Festa Major. Gràcies a ell, va crear el Trofeu Pere Balsach per a les competicions d'escacs i també els concursos de fotografia de la Societat Coral Colon. L'any 1959 va fer que fos possible la consrucció i donació a la ciutat del Vicentó, el popular gegant petit, i les rues entre moltes altres iniciatives.


També va ser membre de la Junta del Centre d'Esports Sabadell. El seu constant mecenatge creualtenc es va veure reconegut l'agost de 1960, quan va ser nomenat soci d'honor de la Societat Coral Colón, per "les nombroses aportacions econòmiques i les desinteressades promocions d'activitats".




Pere Balsach era un expert coneixedor de la indùstria tèxtil i van ser molts els industrials que el consultaven per qüestions professionals i personals. Entre les seves caraterístiques humanes destaquen que era assenyat i generós i que sentia un profund interès per la vida social, cultural i econòmica de Sabadell, una ciutat a la que sempre va procurar servir d'una manera lloable.

La seva bondat i el seu sabadellenquisme restarà sempre present en el record de tots aquells que el tractaren.